Cancionero
Aromas Ilicitanos
Francisco Ibarra Cascales y Francisco Mendiola Ibarra compusieron esta obra en 1951.
Himno a Elche de Juan Ferrer Orts y Alfredo Javaloyes (1929)
La letra fue compuesta por el notario Juan Ferrer Orts y la música por el compositor Alfredo Javaloyes. Su estreno fue el 14 de agosto de 1929.
"El Abanico" por la Banda de Música Juvenil Ciudad de Elche (2009)
Concierto de Primavera del colegio Ntra. Sra del Carmen de Elche el 24 de abril de 2009.
El Abanico de Alfredo Javaloyes.
El Abanico fue la obra que mayor fama dio a Alfredo Javaloyes y en Inglaterra la parada de la Guardia Real se realiza normalmente con este pasodoble, himno oficial de dicho regimiento, que se ha escuchado en muchos otros países como Francia, Holanda, Bélgica, Grecia, Turquía, Estados Unidos, Islandia o Israel. El Abanico se interpreta también cada año por la Banda Municipal de Elche cuando acompaña al cortejo de la Festa desde la ermita de San Sebastián hasta Santa María.
"Venim de fer herbetes", cançó popular d'Elx
La cançó popular d'Elx "Venim de fer herbetes" es canta el dia de l'Ascensió (40 dies després de Pasqua) mentre es va de visita al camp i la muntanya:
Venim de fer herbetes de l'Ascensió / de la serra el Pantano les he fet jo
Portem un cantauesso i rabo-i-gat, / El setge que portava
me l'han furtat, me l'han furtat.
Totes les herbes que jo he fet / me'ls he enrotllat en un feixet
per si a la dona li fa mal / la panxa o el queixal.
No hi ha millor ratet / ni més diversió
quan venim de fer herbetes / el dia de l'Ascensió.
Lletra d'Antonio Sánchez Martínez, venedor de topall i contraforts; músic aficionat, tocava el clarinet, i poeta ocasional, escrigué cançons tan conegudes com aquesta i "El dia de l'Ascensió". També és seu el "Coro dels heraldos" que canten aquestos en la comitiva de la vinguda de la Marededéu.
"El dia de l'Ascensió", cançó popular d'Elx
Muntatge audiovisual etnobotànic a partir d'una cançó popular d'Elx, "El dia de l'Ascensió":
El dia de l'Ascensió / si voleu saber que hem fet / escolteu amb atenció
i vos cantaré un poquet.
Hem anat a fer herbetes / més allà del molí Nou, / pujant serres i llometes
hasta que en tinguérem prou.
Venim de la cova del tio Sento "el nap", / portem mançanilla, portem rabo-i-gat,
portem cantauesso i herbeta la sang / portem un fardatxo d'enmig el barranc.
Lletra d'Antonio Sánchez Martínez, venedor de topall i contraforts; músic aficionat, tocava el clarinet, i, poeta ocasional, escrigué cançons tan conegudes com aquesta i "Venim de fer herbetes". Seu és també el Coro dels heraldos que canten aquestos en la comitiva de la vinguda de la Marededéu.
"Cançonetes de fil i cotó" pel grup La Tabala
Dues cançons bellíssimes tradicionals d'Elx, "Una cançoneta de fil i cotó" i "La llauradora". De l'enregistrament de 1988 Cançons tradicionals d'Elx, del grup "La tabala", dirigit per José Vaello, que acompanyava el llibre magnífic Cançonetes de fil i cotó (autors: Maria-Assumpció Peral i López, Ramon Sempere i Gomis, Andreu Mallebrera i Martí i Salvador Valero i Javaloyes), 1988, Col·lecció Calendura, Edicions de Ràdio Elx (ISBN: 84-404-3052-3).
"Venim de la mar" por Cadafal
"Xe, que agust" por Cadafal
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
el ratet que estem passant.
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
el ratet que estem passant.
Perquè visc en la Teulera,
a lo últim del Raval,
diuen que sóc un qualquiera
i gent de got i punyal.
Si visquera en La Glorieta,
i vestit de senyoret,
encà fora un gran borratxo
se guardaría el secret.
(Tornada)
Perquè me faig quatre copes,
borratxo diuen que sóc,
jo no faig cas de les llengües
i vaig a tope de tot.
La gent és molt criticona,
en tot lo que calfa el sòl,
i encara que tu no begues
eres lo que la gent vol.
(Tornada)
Entre Maria i Jacinto,
dos novios de cap molt dur,
han format un laberinto
en un puesto prou oscur.
I no li troben la ixía,
després de tant de buscar,
jo dic que al passar nòu mesos
el assumpte ja estarà clar.
(Tornada)
Perquè visc allà en les coves,
al fondo d'un barranquet,
enfront del molí Ferrandes,
diuen que sóc un pobret.
Jo tinc una vedriola,
forrà de llanda i de cinc,
en dos quinzets d'aluminio
i dos duros de Negrin.
(Tornada)
Se va casar una dona,
en un home molt baixet,
que tots es amics li diuen
Pasqualet el "Rejolet".
La primera nit de novis,
ell no aplegava al coixí,
i passaren mils agobios
Pasqualet i el seu "cosí".
(Tornada)
La meua xocolatera,
ja fa el xocolate clar,
no se de quina manera
me la podran arreglar.
El metge de cabessera,
que es d'ofici llanterner,
diu que axó es mal de vellea
i que ja no hi ha res que fer.
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
el ratet que ham passat.
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
el ratet que ham passat.
El dilluns jo no treballe,
el dimarts p'a descansar,
el dimecres p'a fer novia,
i el dijous p'a festejar,
el divendres faig es contes,
i el dissabte p'a cobrar,
i el diumenge que tinc ganes
no me deixen treballar.
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
el ratet que estem passant.
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
Xe, que a gust,
que m'esteu matant a fam.
Toni el Paisant canta "Huyamos mi bien"
El audio fue registrado entre los años 1969 y 1970, en presencia del también ilicitano Tonico Sansano Mora.
Toni el Paisant canta "La Festa del Poble" (1969-1970)
Antonio Sánchez Chilar "Toni el Paisant", acompañado de su tío Ramón Chilar y su esposa Carmen Castaño, canta "La Festa del Poble". El audio fue registrado entre los años 1969 y 1970, en presencia del también ilicitano Tonico Sansano Mora.
Toni el Paisant canta "El sereno" (1969-70)
Antonio Sánchez Chilar canta "El Sereno". El audio fue registrado entre los años 1969 y 1970, en presencia del también ilicitano Tonico Sansano Mora.
Toni el Paisant canta "Victorina" (1969-70)
Antonio Sánchez Chilar canta "Victorina". El audio fue registrado entre los años 1969 y 1970, en presencia del también ilicitano Tonico Sansano Mora.
Toni el Paisant canta "Yo soy el amor" (1969-70)
Antonio Sánchez Chilar canta "Yo soy el amor". El audio fue registrado entre los años 1969 y 1970, en presencia del también ilicitano Tonico Sansano Mora.