López Arias, Baldomero

Datos biográficos
Fecha de nacimiento
10 de agosto de 1872
Lugar de nacimiento
Málaga
Fecha de muerte
agosto de 1933
Lugar de muerte
Elche
Profesión
maestro, pastor protestante
Militancia
Partido Republicano Radical Socialista
LÓPEZ ARIAS, Baldomero (Málaga, 10-VIII-1872). Maestro. Estudió durante siete años en el Instituto Evangélico de Teología de Puerto de Santa María y consiguió el título de licenciado en Teología Bíblica. Ejerció el magisterio en Sevilla, Córdoba y Granada, ofreciendo charlas evangélicas. Pasó después por Figueras y por diferentes pueblos de Girona. Hacia 1898, a los 26 años, se estableció en Alicante y fundó la Escuela Moderna, donde trabajó hasta el año 1921. En 1912 publicó en Alicante, en la imprenta de T. Muñoz, Pedazos de mi Corazón, Cuentos, Artículos Literarios y Políticos, Evangélicas, Crónicas, Poesías. Se afincó posteriormente en Elche, convirtiéndose en el primer pastor protestante de la ciudad con una escuela-capilla situada en los bajos de lo que posteriormente sería el cine Capitolio y financiada con fondos procedentes de la iglesia protestante de Suecia. Formó parte de la logia Illice Constante nº 7 con el nombre simbólico de “Diógenes”, logia perteneciente al Grande Oriente Español, entre los años 1926-1928. Alcanzó el 9º grado en 1926. El 15 de diciembre de 1930 fue encarcelado en el castillo de Altamira junto a otros once dirigentes republicanos y socialistas ilicitanos (entre ellos Julio María López, Orozco, Manuel Rodríguez Martínez y Juan Hernández Rizo). Estuvo preso tres meses, hasta el 26 de marzo de 1931. En 1932 publicó en Alcoy en la imprenta de Teobaldo Jordá, El Clarín de la Justicia. Murió en Elche en agosto de 1933, desengañado con la república por la que había luchado. Militó en el Partido Republicano Radical Socialista. En sus años como pastor protestante en Elche escribió un diario sobre su trabajo cotidiano.
 
LÓPEZ ARIAS, Baldomero (Màlaga, 10-VIII-1872). Mestre. Va estudiar durant set anys en l'Institut Evangèlic de Teologia de Port de Santa María i va aconseguir el títol de llicenciat en Teologia Bíblica. Va exercir el magisteri a Sevilla, Còrdova i Granada, oferint xarrades evangèliques. Va passar després per Figueres i per diferents pobles de Girona. Cap a 1898, als 26 anys, es va establir a Alacant i va fundar l'Escola Moderna, on va treballar fins a l'any 1921. En 1912 va publicar a Alacant, en la impremta de T. Muñoz, Trossos del meu Cor, Contes, Articles Literaris i Polítics, Evangèliques, Cròniques, Poesies. Es va establir posteriorment a Elx, convertint-se en el primer pastor protestant de la ciutat amb una escola-capella situada en els baixos del que posteriorment seria el cinema Capitoli i finançada amb fons procedents de l'església protestant de Suècia. Va formar part de la lògia “Illice Constant” núm. 7 amb el nom simbòlic de “Diògenes”, lògia pertanyent al Gran Orient Español, entre els anys 1926-1928. Va aconseguir el 9é grau en 1926. El 15 de desembre de 1930 va ser empresonat al castell d’Altamira al costat d'altres onze dirigents republicans i socialistes il·licitans (entre ells Julio María López, Orozco, Manuel Rodríguez Martínez i Juan Hernández Rizo). Va estar pres tres mesos, fins al 26 de març de 1931. En 1932 va publicar a Alcoi en la impremta de Teobaldo Jordá. Va morir a Elx l'agost de 1933, desenganyat amb la república per la qual havia lluitat. Va militar en el Partit Republicà Radical Socialista. En els seus anys com a pastor protestant a Elx va escriure un diari sobre el seu treball quotidià.
 

 

Las imágenes exhibidas en esta página son propiedad de sus autores. Aquí se muestran exclusivamente con fines científicos, divulgativos y documentales. Cualquier otro uso fuera de esta página está sujeto a las leyes vigentes.