Datos biográficos
VIVES VIVES, José (Elche, 1876 - 28-X-1948). Dirigente histórico del socialismo ilicitano. Costurero de alpargatas, representante de calzado, agente de seguros, fue también oficial del Juzgado de Instrucción de Elche a finales del siglo XIX. Militó desde muy joven en el PSOE y fue presidente de la Agrupación Socialista en 1901. Tuvo un papel destacado en la huelga de alpargateros -nueve meses- de 1903, la primera que fue declarada reglamentaria por la UGT. Representó a los socialistas ilicitanos en varios congresos del PSOE y de UGT, siendo elegido en 1906 presidente de la Federación Socialista Valenciana. Colaborador del semanario socialista alicantino El Mundo Obrero y del semanario ilicitano Justicia (1905). Presidió también el Círculo Obrero Ilicitano en varias ocasiones desde 1901 y en el año de la huelga de nueves meses. Fue miembro del consejo de administración de "La Unión Femenina" y contador en 1904 de la cooperativa de consumo de la Casa del Pueblo de Elche. Fue el primer concejal socialista en el Ayuntamiento de Elche en 1909 (lo sería de nuevo en 1913, elegido aunque se anularan las elecciones, y 1918). En 1909 fue procesado por la campaña en contra de la guerra de Marruecos. En mayo de ese mismo año sufrió un atentado del que salió ileso al ser disparado por Francisco Pomares, que fue detenido. Desde 1912 fue el director e inspirador del semanario socialista ilicitano Trabajo (1908) y colaborador del semanario La Libertad (1910). Tuvo algunos enfrentamientos con otros dirigentes socialistas como Germán Penalva y Pascual Román. Polemizó igualmente con Vicente Sansano Fenoll y Manuel Gómez Valdivia, quien se querelló contra él en 1911, aunque posteriormente se produjera un acercamiento entre ambos hasta el punto de compartir negocios. En 1916, cuando Vives fue procesado de nuevo, fue defendido gratuitamente por Gómez Valdivia. En la década de los veinte perdió protagonismo en la Agrupación Socialista ilicitana. Siguió colaborando en semanarios como El Obrero (1925), Amanecer (1925), Nuestro Periódico (1926), El Ilicitano (1928) y dirigió El Popular (1930) y El Pueblo (1930). A fines de 1931 fue nombrado presidente de los Comités Paritarios de Elche, designación alabada incluso desde la derecha. Su último cargo fue el de secretario accidental del Juzgado Municipal en octubre de 1936. Padeció cárcel en la posguerra.
VIVES VIVES, José (Elx, 1876 - 28-X-1948). Dirigent històric del socialisme il·licità. Costurer d'espardenyes, representant del calcer, agent d'assegurances, va anar també oficial del Jutjat d'Instrucció d'Elx a la fi del segle XIX. Va militar des de molt jove en el PSOE i va ser president de l'Agrupació Socialista en 1901. Va tindre un paper destacat en la vaga de espardenyers -nou mesos- de 1903, la primera que va ser declarada reglamentària per la UGT. Va representar als socialistes il·licitans en diversos congressos del PSOE i d'UGT, sent elegit en 1906 president de la Federació Socialista Valenciana. Col·laborador del setmanari socialista alacantí El Mundo Obrero i del setmanari il·licità Justícia (1905). Va presidir també el Cercle Obrer Il·licità en diverses ocasions des de 1901 i l'any de la vaga de nou mesos. Va ser membre del consell d'administració de "La Unió Femenina" i comptador en 1904 de la cooperativa de consum de la Casa del Poble d'Elx. Va ser el primer regidor socialista a l'Ajuntament d'Elx en 1909 (ho seria de nou en 1913, elegit encara que s'anul·laren les eleccions, i 1918). En 1909 va ser processat per la campanya en contra de la guerra del Marroc. El maig d'aqueix mateix any va patir un atemptat del qual va eixir il·lés en ser disparat per Francisco Pomares, que va ser detingut. Des de 1912 va ser el director i inspirador del setmanari socialista il·licità Treball (1908) i col·laborador del setmanari La Libertad (1910). Va tindre alguns enfrontaments amb altres dirigents socialistes com Germán Penalva i Pascual Román. Va polemitzar igualment amb Vicente Sansano Fenoll i Manuel Gómez Valdivia, qui es va querellar contra ell en 1911, encara que posteriorment es produïra un acostament entre tots dos fins al punt de compartir negocis. En 1916 quan Vives va ser processat de nou, va ser defensat gratuïtament per Gómez Valdivia. En la dècada dels vint va perdre protagonisme en l'Agrupació Socialista il·licitana. Va continuar col·laborant en setmanaris com El Obrero (1925), Començar el dia (1925), El nostre Periòdic (1926), L'Il·licità (1928) i va dirigir El Popular (1930) i El Poble (1930). A fins de 1931 va ser nomenat president dels Comités Paritaris d'Elx, designació lloada fins i tot des de la dreta. El seu últim càrrec va ser el de secretari accidental del Jutjat Municipal l'octubre de 1936. Va patir presó en la postguerra.
Fuente: Moreno Sáez, Francisco (2003), Diccionario biográfico de políticos valencianos, Diputación de Valencia, págs. 571-572.