Pons Irureta, Enrique

PONS IRURETA, Enrique. Naix el 13-XII-1882 a Madrid. Llicenciat a la Facultat de Ciències de la Universitat Central. Doctor en Ciències Naturals. Publicacions: «Las aves acuáticas del Coto de Doñana», publicat pel Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural; tesi doctoral: Morfología externa del Branchiomma Vesiculosum, Pamplona, 1912; Apuntes de Historia Natural: Zoología; Apuntes preliminares y complementarios de Fisiología e Higiene, 1925, Valladolid. El 1906 fou nomenat catedràtic d'Història Natural i Fisiologia i Higiene amb destinació a l'Institut de Canàries. A partir de 1923 estigué en instituts de Valladolid. En aquesta ciutat arribà a ser regidor pel Partit Republicà Radical Socialista després de les eleccions de 1931. Tornarà a l'Ajuntament el 1936. Per una ordre ministerial de l'u d'abril de 1937, el catedràtic d'Història Natural fou traslladat al claustre de l'Institut Nacional de Segona Ensenyança d'Elx. Aquí impartí classe fins al final de la guerra civil. Tot i el curt període de temps que estigué en aquest institut, fou suficient per a deixar testimoni permanent de la seua vàlua professional en els alumnes (vegeu per exemple les memòries de Tomás García Sempere). Pedro Laín Entralgo, que havia sigut alumne seu a Valladolid, dirà «desde que fuí alumno suyo en el Bachillerato, puedo asegurar que siempre le he visto cumplir dignamente y con todo celo sus deberes profesionales». Enrique Pons Irureta va patir, com molts del professors de l'Institut d'Elx, la depuració i la repressió. El 1937, sense estar present a Valladolid, el governador civil franquista l'acusà de pertànyer a Izquierda Republicana, «en donde tenía una gran influencia», i de ser «massón de extremo laicismo»; en l'acusació se senyala també que «su actuación en la Cátedra del Instituto en donde explicaba Historia Natural, Fisiología e Higiene exigía un conocimiento superficial de la asignatura, eliminando la memoria o memorismo en favor del estudio y obligando a que éste fuera profundo y meditado». El 13 de desembre de 1939 es va fallar la sentència en la que es condemnà Enrique Pons Irureta a vint anys de reclusió menor; un any després es va revisar la sentència i va ser commutada per un any de presó menor. El que no es modificà fins a molts anys després és la separació del cos de funcionaris. El catedràtic d'Història Natural sol·licitarà reiterades vegades la revisió del seu cas, entre la documentació que aportarà el 1952 està la declaració de aleshores rector de la UM, Pedro Laín Entralgo Enrique. Pons Irureta hagué d'esperar una ordre de 1952 del ministre Ruiz-Jiménez perquè es revise favorablement el seu cas, el catedràtic tenia ja 69 anys.