Datos biográficos
MACIÁ ANTÓN, Diego (Elche, 12-XII-1954). Doctor en Psicología, licenciado en Ciencias Políticas y Sociología y diplomado en Criminología, fue alcalde de Elche entre 1995 y 2006. Es profesor de Psicología Clínica en la Universidad Miguel Hernández de Elche. Procedente de una familia de tradición socialista, su padre había participado en la Guerra Civil e incluso su abuelo había conocido el exilio. En su juventud colaboró con algunas de las actividades organizadas por la HOAC, aunque sin llegar a militar formalmente, y por el Club del Carmen. Sin embargo, sus primeras actividades manifiestamente políticas llegarían poco antes de la muerte de Franco, en septiembre de 1975, con la Asociación Deportivo-Cultural El Candil Ilicitano, de la que, junto a otros jóvenes, fue uno de los promotores. En 1974 ingresó en el PSOE y, a partir de ahí, comenzó, junto a otros militantes socialistas, la labor de reorganización del partido en Elche, como secretario de formación de la Ejecutiva. El 29 de enero de 1978 fue elegido secretario local de la Agrupación Socialista ilicitana, aunque no pudo asistir a la asamblea, ya que contrajo matrimonio el día anterior. En 1980 fue expulsado por pertenecer al sector crítico, pero poco después volvió a reincorporarse junto al resto de militantes expedientados y asumió de nuevo la Secretaría local hasta el año 2000, aunque con algunas interrupciones esporádicas. Entre 1987 y 1991 fue concejal de Hacienda y Fomento y diputado de las Cortes Valencianas en las legislaturas III (1991-1995), VI (2003-2007) y VII (2007-2011). Fue presidente del grupo parlamentario socialista y de la Comisión de Política Social y Empleo en las Cortes Valencianas. El 4 de agosto de 2016 fue nombrado director general de Industria y Energía por el gobierno autonómico presidido por Ximo Puig, cargo al que renunció el 3 de noviembre de 2017. El 9 de julio de 2018 fue nombrado patrono del Misteri d´Elx por parte del Ayuntamiento de Elche.´En ese mismo recibió el premio de Relevancia Social del Consejo Social de la UMH.
MACIÁ ANTÓN, Diego (Elx, 12-XII-1954). Doctor en Psicologia, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i diplomat en Criminologia, va ser alcalde d'Elx entre 1995 i 2006. És professor de Psicologia Clínica en la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Procedent d'una família de tradició socialista, el seu pare havia participat en la Guerra Civil i fins i tot el seu avi havia conegut l'exili. En la seua joventut va col·laborar amb algunes de les activitats organitzades per la HOAC, encara que sense arribar a militar formalment, i pel Club del Carmen. No obstant això, les seues primeres activitats manifestament polítiques arribarien poc abans de la mort de Franco, el setembre de 1975, amb l'Associació Esportiu-Cultural El Cresol Il·licità, de la qual, al costat d'altres joves, va ser un dels promotors. En 1974 va ingressar en el PSOE i, a partir d'ací, va començar, al costat d'altres militants socialistes, la labor de reorganització del partit a Elx, com a secretari de formació de l'Executiva. El 29 de gener de 1978 va ser elegit secretari local de l'Agrupació Socialista il·licitana, encara que no va poder assistir a l'assemblea, ja que va contraure matrimoni el dia anterior. En 1980 va ser expulsat per pertànyer al sector crític, però poc després va tornar a reincorporar-se al costat de la resta de militants expedientats i va assumir de nou la Secretaria local fins a l'any 2000, encara que amb algunes interrupcions esporàdiques. Entre 1987 i 1991 va ser regidor d'Hisenda i Foment i diputat de les Corts Valencianes en les legislatures III (1991-1995), VI (2003-2007) i VII (2007-2011). Va ser president del grup parlamentari socialista i de la Comissió de Política Social i Ocupació en les Corts Valencianes. El 4 d'agost de 2016 va ser nomenat director general d'Indústria i Energia pel govern autonòmic presidit per Ximo Puig, càrrec al qual va renunciar el 3 de novembre de 2017. El juliol de 2018 va ser nomenat patró del Misteri d´Elx per part de l'Ajuntament d'Elx. En aqueix mateix va rebre el premi de Rellevància Social del Consell Social de la UMH.
FUENTE: María Pomares Sánchez