Datos biográficos
Ambrosio Agulló Serrano, nascut a Perleta, va començar treballant a la pesca a Santa Pola i des d’aleshores mantingué la seua afició a la mar, fent-se capità de iot més endavant. Va estudiar a Oriola Enginyeria Tècnica Agrícola, dedicant-se a la tasca dels vivers a l’Hort del Cura i més endavant en la seua pròpia empresa, Vivers Palmer. Als vint-i-vuit anys va comprar la Casa del Rector, també coneguda com a Torre de Jubalcoi, als 28 anys i dedicà la finca a l’empresa Vivers Palmer, de la qual era accionista majoritari i la seu de la qual passà a unes dependències annexes. Temps després, degut a la crisi i a circumstàncies personals, quedà fora de l’empresa i només conservà de la finca, d’uns 55.000 m2, uns 10.000 al voltant de la casa.
Ambrosio, segons tots els que el conegueren estava enamorat de la seua casa. A ella va dedicar el seu temps, esforços i també diners. Acostumat a viatjar arreu del món per motius del seu viver de plantes, aprofitava a buscar antiguitats que pogueren realçar-ne el valor. Un exemple el podem veure en la porta de ferro exterior, que comprà, procedent de l’Índia, en una fira a Milà. La restauració de l’interior es va anar fent de la manera més acurada possible, conservant part del terra original, així com la major part de l’estructura interna. El treball d’ebenisteria va aconseguir, després de dos anys de tasca ininterrompuda, recuperar portes del segle XVIII, mantingudes gràcies a la presència d’unes vuit capes successives de pintura que van ser llevades i que ara presenten un perfecte estat.
Ambrosio va poder comprovar una cosa que sempre li havia paregut llegenda: l’existència d’una gran llosa a l’entrada de la casa. Es conta que en als inicis del segle passat era temuda la fama de Jaume el de la Serra, bandoler que robava als rics per donar-s’ho als pobres, que entrava a les cases excavant davall la porta principal, on no hi havia obstacles. Per tal motiu, s’extengué en la zona el costum de posar a l’entrada de les cases una gran llosa soterrada. Segons la seua viuda, Ambrosio va constatar l’existència i l’extensió de la llosa que hi ha davall la porta principal quan van realitzar obres per condicionar l’aljub que hi ha a la dreta.
A l’exterior, encara es conserva el disseny d’un gran jardí ornamental. Junt a la tanca trobem la presència d’un majestuós pi, arbre protegit en l’actualitat, que fins fa un parell de dècades tenia un germà de pinyoner, encara més gran. Al jardí trobem dues monumentals alzines, també protegides actualment com a arbres singulars, a més d’un magraner centenari i diverses espècies rares adquirides per Ambrosio en els seus viatges. Un estany i una piscina amb grades, ara abandonada, que tenia estanys plens de nenúfars als costats, completen el jardí. Tot plegat composa un paratge encisador de natura aïllada i tranquil·la, ben diferent d’altres jardins de cases de camp i encara de xalets i sobta especialment el contrast en distingir des de dalt de la torre, a molt poca distància a llevant, la zona urbanitzada del polígon Elx Parc Empresarial.
Ambrosio va ser home de moltes inquietuds culturals, persona molt llegida, interessat especialment en temes històrics, teològics i de medicina natural. Gran amant de la caça i de la pesca, en la finca es conserven moltes espècies d’aus que nidifiquen tots els anys allí, com uns xoriguers que habiten els balcons de la casa, a més de puputs, òlibes o mussols.
En l’actualitat, a la casa viu la seua família. Malauradament Ambrosio va morir al començament de la pandèmia, la qual cosa planteja dubtes sobre el futur de la casa que, inexplicablement no goja de cap protecció, malgrat ser un dels exemples més ben conservats de torre defensiva del segle XVII amb casa senyorial adossada.